Preguntes Freqüents

El Baltà és una escola inclusiva?

Sí. I és per això que volem aclarir uns quants conceptes. Som-hi!

Què és l’educació inclusiva?

Definim l’educació inclusiva com aquella que ofereix, a tots els seus alumnes, les mateixes oportunitats educatives i les ajudes necessàries (curriculars, personals i materials) pel seu progrés acadèmic i personal. L’educació inclusiva és un sistema pel qual s’ofereix a tots els nens i nenes, sense distinció pel què fa a la capacitat, procedència, gènere, religió o qualsevol altra diferència, el dret de seguir sent membres de l’escola ordinària i d’aprendre dels seus companys, i amb ells, a dins de l’aula.

Primer de tot dir-vos que hi ha dos tipus de discapacitat:
– les visibles (dificultats motrius, paràlisis físiques, sordera…)
– i les no visibles (TDAH, síndrome d’Asperger…)

I per aclarir conceptes, afegir que en l’atenció d’aquestes dificultats hi ha dos tipus d’intervenció directa a l’escola:
– Els alumnes amb Necessitats Educatives Especials (NEE).
– Els alumnes amb Necessitats Especials de Suport Educatiu (NESE).

Què són les Necessitats Educatives Especials (NEE)?

L’alumnat amb Necessitats Educatives Especials (NEE) és aquell que necessita atenció específica durant part de la seva escolarització o al llarg de tot aquest període. Aquesta atenció especial es deriva en diferents graus i capacitats personals d’ordre físic, psíquic, cognitiu o sensorial.

Què són les Necessitats Específiques de Suport Especial? (NESE)

L’alumnat amb Necessitats Especials de Suport Educatiu (NESE) és aquell alumnat que requereix una atenció educativa diferent de l’ordinària, per presentar necessitats educatives especials, amb dificultats específiques d’aprenentatge, com per exemple: TDAH, altes capacitats intel·lectuals, perquè s’han incorporat tard al sistema educatiu, per condicions personals o socials o degut a la seva trajectòria escolar.

EP! No totes les NESE són NEE, però totes les NEE sí que són NESE.

 

I El Baltà com ho fa?

Aclarim uns quants conceptes més…

Què és un SIEI?

El Baltà gaudeix d’aquest recurs. És el nou Suport Intensiu per a l’Escolarització Inclusiva. Aquest nou sistema contribueix a l’escolarització dels alumnes amb unes necessitats educatives especials derivades de certes limitacions, tant en el funcionament intel·lectual com en la conducta adaptativa, que aquests requereixen al llarg de l’escolaritat o part d’ella; amb mesures i suports intensius per poder relacionar-se, participar i aprendre. L’objectiu del SIEI és afavorir l’autonomia i el desenvolupament d’habilitats socials dels alumnes.

Què és el SAAC?

El Sistema Augmentatiu i Alternatiu de Comunicació (SAAC) és un sistema de comunicació diferent o amb reforçadors del llenguatge ordinari. N’hi ha de dos tipus, que poden ser complementaris:

La comunicació alternativa (la que substitueix el llenguatge oral)
S’utilitza quan la persona no pot parlar, el seu llenguatge és incomprensible i no pot treure profit d’altres recursos com els gestos facials o manuals. Per exemple, una persona amb una discapacitat motriu pot tenir afectada la musculatura de manera que els seus moviments no són precisos, coordinats o àgils. Aquest usuari pot tenir contraccions involuntàries de les extremitats i dificultats en la coordinació dels moviments voluntaris. Així mateix, els músculs involucrats en la parla també es poden veure afectats, fent que aquesta resulti inintel·ligible. Un clar exemple d’aquesta comunicació és el llenguatge de signes els sordmuds.

La comunicació augmentativa (la que complementa i millora el llenguatge oral)
S’utilitza en els casos en què la parla de l’usuari, per si mateixa, no és prou eficaç per comunicar-se de manera comprensible. Per exemple, quan un infant presenta un trastorn del desenvolupament que afecta el seu llenguatge, pot fer servir un sistema augmentatiu per comunicar-se i facilitar el desenvolupament de les funcions del llenguatge (fer demandes, manifestar agrat/desagrat, etiquetar objectes o persones, entre d’altres). De la mateixa manera, en els casos d’adults que han patit un accident vascular en el cervell, en què la persona presenta dificultats per articular la parla fent-la gairebé incomprensible, pot resultar molt útil fer ús d’un sistema augmentatiu de manera temporal, durant el procés de recuperació. Un clar exemple són els pictogrames utilitzats en el Trastorn de l’Espectre Autista (TEA).

Què és un pictograma? Per a què serveix?

Un pictograma és un signe clar i esquemàtic que representa un objecte real, figura o concepte. Sintetitza un missatge que pot assenyalar o informar sobrepassant la barrera de les llengües. És un recurs comunicatiu de caràcter visual que podem trobar en diversos contextos de la nostra vida diària i ens aporta informació útil per tots coneguda:

Aquests els coneixeu, oi? En tenim per tot arreu. Però també els podem fer servir com a recurs comunicatiu. Els pictogrames constitueixen un recurs capaç d’adaptar-se a diversos propòsits comunicatius dins l’ensenyament, que es desenvolupa en contextos de diversitat. Especialment per als alumnes amb Necessitats Educatives Especials i afectacions del llenguatge resulten un suport essencial, que facilita la comprensió del “seu món” i dels missatges del seu entorn i establir una comunicació amb els altres.

Qui ajuda al Baltà a fer tot això?

L’EAP. Els Equips d’Assessorament i Orientació Psicopedagògica (EAP) són serveis educatius de la Generalitat de Catalunya de composició multidisciplinària que, en un àmbit territorial definit, donen suport psicopedagògic als centres docents. La seva intervenció, que requereix actuació directa en els centres, s’adreça als òrgans directius i de coordinació dels centres, al professorat, a l’alumnat i a les famílies, per tal d’orientar i col·laborar a oferir la resposta educativa més adequada, especialment pels alumnes amb necessitats educatives especials i pels que presenten més dificultats en el procés d’aprenentatge. (Decret 155/1994, de 28 de juny, DOGC).

I tot això... per què?

Doncs perquè l’Estat Espanyol va signar, ja fa uns quants anys, la Convenció Internacional de les Nacions Unides sobre els drets de les persones amb discapacitat que redacta així el tema de la educació inclusiva: “Los Estados Partes reconocen el derecho de las personas con discapacidad a la educación. Con miras a hacer efectivo este derecho sin discriminación y sobre la base de la igualdad de oportunidades, los Estados Partes asegurarán un sistema de educación inclusivo a todos los niveles así como la enseñanza a lo largo de la vida”.

I també perquè per fi, des de fa uns anys, tenim el Decret Inclusió de la Generalitat de Catalunya. És una reclamació que durant més de trenta anys han fet col.lectius i familílies amb fills amb Necessitats Educatives Especials, per tal que aquests infants NO fossin derivats obligatòriament als CEE (Centres d’Educació Especial), fet que contradeia a la ONU i als seus programes de protecció de les persones amb discapacitats.

És a dir que… per fi hi ha un marc! Encara que com totes les lleis té alguns pubts febles. De fet totes les escoles són inclusives. Si més no, haurien de ser-ho!

Si en voleu saber més:
– Convenció Internacional de les Nacions Unides sobre els drets de les persones amb discapacitat
– Decret Inclusió de la Generalitat de Catalunya

Què fan els vetlladors i les vetlladores?

Els vetlladors i vetlladores són professionals dedicats a l’atenció directa d’infants amb Necessitats Educatives Especials en horari escolar. Es tracta d’un perfil professional que treballa dins de l’aula en col·laboració amb el tutor o la tutora. És una figura molt important a les escoles, ja que ofereix el suport i ajuda necessària als infants amb alguna discapacitat física, intel·lectual, trastorn de conducta o malaltia minoritària, i que, per tant, presenten unes necessitats educatives especials. O dit d’una altra manera: necessiten una persona que els acompanyi al llarg del seu procés d’ensenyament i aprenentatge facilitant-los-hi el seu dia a dia.

Les tasques que duu a terme el/la vetllador/a poden ser molt diverses, ja que les necessitats que presenten els infants també ho són. Cada infant té un caràcter i una forma de ser, però sobretot el que ha de fer es adaptar la seva intervenció a l’edat, les característiques de la discapacitat, a l’entorn personal i escolar. És per això que, aquests professionals, no poden deixar mai d’aprendre i formar-se, ja que com millor coneguin cada discapacitat, trastorn o malaltia, millor podran intervenir amb els infants que les pateixin i millorar el seu procès d’aprenentatge.

L'educació inclusiva ens beneficia a tots i totes

Els infants que gaudeixen de l’educació inclusiva prenen consciència que a la comunitat hi ha diversitat i aprenen a conviure amb ella, forjant així valors que no s’adquiriran d’una altre manera. Aprenen a cuidar a els altres, les cures són importants. Entenen que tots som iguals i tots som diferents. Aprenen a tolerar, a ser pacients, a ser solidaris, a ser més amics que mai. De fet, els adults que no hem viscut aquesta situació, tot sovint, no sabem com reaccionar davant la diferència. No és estrany trobar-nos a la porta de l’escola, al parc, al supermercat o al carrer i no saber com actuar davant d’una persona amb discapacitat.

Què li dic? Què faig? Li dic hola? L’acarono?

Doncs és clar que sí! Les persones amb discapacitat també volen ser saludades, abraçades i estimades. Un consell: poseu-vos a la seva alçada i busqueu la seva mirada: una caricia no és excedir-se. I si teniu dubtes, pregunteu a la família. No especuleu sobre què li passa o deixa de passar-li. Pregunteu a la persona que l’acompanya, que us respondrà encantada. I així mostreu el vostre interès, que sempre s’agraeix.

La presència de nens amb discapacitat entorpeix el ritme de la classe?

Aquesta és una altra pregunta recorrent i la resposta és taxativa: NO. La diversitat ens enriqueix com a persones i socialment. Els docents ja s’encarreguen d’adaptar tots els continguts de cada un dels alumnes, en el currículum acadèmic de cadascú.

El meu fill no parla... i ara què?

Qui diu no parla, diu no camina o té un comportament diferent a la resta.

Si passa això… comença el camí. Un camí ple de dubtes, preocupacions i incerteses. Apareixen, de cop, a la vostra vida diferents professionals: pediatres, psicòlegs, logopedes, psicopedagogs, terapeutes ocupacionals, mestres… i tots estan aquí per ajudar. El primer que apareixerà serà el diagnòstic: molt important tenir-lo… i després oblidar-lo per tal de no posar el focus en la discapacitat, sinó en la capacitat. Al principi, el xoc emocional és inevitable. Aquest és un moment dolorós, busqueu ajuda! Hi ha vàries opcions i una d’elles és contactar amb associacions de famílies que estiguin en la vostra situació. Perquè no esteu sols. Això facilita molt la feina. Us poden informar de moltíssimes coses. Al principi pot semblar un caos, però els vostres fills tenen els mateixos drets que qualsevol altra persona.

I a l’escola, us podem ajudar nosaltres.
Ens trobareu sempre al vostre costat: inclusio@ampabalta.cat